Animeu-vos a COMPARTIR!

diumenge, 13 de desembre de 2015

La màgia de la música

Abans d'estudiar psicopedagogia a la UOC vaig estudiar magisteri musical. I sempre he pensat que la música és el llenguatge universal. Així doncs, el el fet d'anar a pràctiques m'ha despertat un altre cop aquest sentiment envers la música. Aquests dies he pogut estar amb molts nens amb autisme amb grans dificultats per adquirir habilitats socials i de comunicació.

En una de les sessions la meva tutora de pràctiques va emprar un joc de ritme (picar de mans a la taula) on el nen mostrava una connexió especial, fet que no havia vist mai i per això he estat investigant respecte. 


Si ens preguntem: Què ofereix l'educació musical al un nen/a autista? Doncs segons el què he vist i he llegit, s'aconsegueix acostar-se al nen/a, que normalment rebutja o ignora els altres, mitjançant l'instrument musical. 

Aquests desperten una curiositat i fascinació envers la música que ajudant-lo a vèncer aquesta por inicial a les altres persones, ja que s'acosta a elles a partir dels objectes. (També ho he vist amb ninots)

Els sons musicals també operen com a estímul per a la comunicació verbal i no verbal.

A continuació un exemple: 




La producció de música és un component de l'educació del talent del nen/a, que moltes vegades acaba destacant-se en ella, per la seva gran capacitat per a l'aprenentatge. Potser el més valuós no sigui arribar a veure el nostre fill convertit en un músic virtuós, sinó comprendre a la música com un pont que els permet expressar-se amb llibertat i reconèixer poc a poc les seves pròpies emocions, així com establir un vincle amb els seus parells .

Per concloure, destacar que cada nen és diferent i per això és fonamental la música actuarà en funció de les seves pròpies característiques i de les seves capacitats individuals. 

dimarts, 8 de desembre de 2015

Autisme i el Nadal

Un dels membres de l’equip on faig pràctiques, treballa a l’Hospital Sant Joan de Déu amb nens/es amb TEA. I ara que s’acosten aquestes dates tant moguedetes amb molts canvis, es poden trencar les rutines, causant una mica més d'estrès de lo normal. La interrupció de la rutina diària, el fet d’anar a llocs desconeguts, respirar noves olors o tenir la casa plena de soroll i gent són factors que poden estressar molt els infants amb TEA.


Per això us facilito els següents consells que he trobat a l'article "13 Holiday Survival Tips for your child with Special Needs"  on es proposen 13 punts que  giren al voltant de la importància d’una planificació prèvia, ja sigui explicant al nen amb què es trobarà els dies de Nadal, parlant amb els familiars perquè tinguin en compte les necessitats del nen, etc. En tot cas, la preparació del nen és la clau .

1. Redueix l’estrès.
Prova de trobar les millors maneres de reduir l’estrès, tant per al teu fill com per a tu. Planifica amb tranquil·litat les festes i assegura’t que a casa hi hagi espais adequats per a la relaxació. Recorda que el teu fill es veu influenciat pel teu estat d’ànim, i per tant, com menys estrès tinguis, menys en tindrà ell.

2. Demana ajuda.
És possible que els amics i la família no sàpiguen com actuar ni com donar suport si no se’ls demana. Dóna’ls una llista de coses que poden fer per donar-te suport; des de cuidar el teu fill amb autisme perquè passis més temps amb els altres fills, fins que t’ajudin a parar la taula del sopar de Nadal o a fer les compres.

3. Embolica regals que li resultin familiars.
Si el teu fill no té interès a obrir els regals, perquè són nous i desconeguts, embolica algunes de les seves joguines preferides. Sovint, per a un nen autista, desembolicar objectes que li són familiars pot resultar molt tranquil·litzador.

4. Assigna al teu fill una tasca.
Assignar-los alguna tasca pot servir per reduir el nivell d’estrès de tenir gent a casa, per exemple, recollir els abrics dels convidats o oferir-los aperitius. També és bona idea explicar-li les diferents fases de l’esdeveniment: primer vindran els convidats, després seurem a taula, establirem converses, etc.

5. Introdueix noves olors gradualment.
Afegeix canyella a la plastilina amb què juga el nen per introduir gradualment nous aromes. Una de les coses de les que més es queixen els nens amb autisme durant les festes són la gran quantitat de perfums que senten per part dels adults. Demana als teus familiars i amics que no abusin del perfum.

6. Treballa conjuntament la preparació dels regals.
Ajuda i anima el teu fill a participar en la preparació dels regals de Nadal. Pot ser una excel·lent oportunitat perquè el teu fill treballi les habilitats socials, perquè pensi en les necessitats i interessos d’altres persones i perquè sigui amable i servicial.
7. Dedica temps al teu fill.
És fàcil sentir-se sobrecarregat amb els preparatius de les festes, per tant, és aconsellable planificar les activitats de cada dia per poder dedicar temps als fills. Durant el temps que passeu junts, deixa que el teu fill prengui el timó; introdueix-te al seu món i viu les festes a través dels seus ulls.

8. Crea un calendari setmanal.
Imprimeix un calendari que et permeti enganxar fotos o dibuixos de les activitats que teniu planejades durant les festes. Divideix les activitats en matí, tarda, vespre, etc., de manera que el teu fill pugui visualitzar la setmana.

9. Prepara la família.
Parla amb els membres de la família amb temps. Explica’ls quines són les necessitats específiques del teu fill i quins són els plans que heu acordat per a les festes de Nadal. Assegura’t que entenguin que, d’aquesta manera, l’experiència serà millor per a tothom.

10. Prepara un “sac d’activitats”.
Quan sigueu vosaltres els que us desplaceu a altres cases per celebrar les festes, omple una bossa o motxilla amb els objectes amb els que el teu fill troba consol i li agrada jugar; cotxes, peluixos, CDs, llibres, etc. Si el teu fill se sent sobreestimulat, busca-li un lloc tranquil on pugui jugar amb els seus joguets preferits.

11. Ensenya-li fotos.
Si al teu fill li agrada mirar fotos, pot suposar una bona manera d’explicar-li els diferents esdeveniments que tindran lloc en els propers dies. Li pots ensenyar àlbums familiars de les festes d’altres anys on surti ell, els familiars, els amics, etc. D’aquesta manera no se sentirà tant aclaparat amb tot el que vindrà.

12. Crea una experiència alternativa.
Es poden planificar experiències alternatives; per exemple, ajuntar-se amb altres pares amb fills autistes i fer activitats pensades per a aquest col·lectiu, en comptes de celebrar tots els àpats i actes d’aquestes festes.
13. Fes que els regals siguin fàcils d’obrir.

Si el teu fill té problemes amb les habilitats motores, fes que els regals no siguin difícils d’obrir.

Referència bibliogràfica:

El transtorn de conducta (TC)


Estic segura que alguna vegada us heu plantejat la següent qüestió: Què és el trastorn de conducta? TC

Segons la definició de Rodríguez-Sacristán (1987) es refereix als alumnes que tenen "un conjunt de comportaments, de formes d'actuació diverses, que no sempre són entitats cíniques definides, que tenen com a elements comuns: molestar als altres i trencar les normes acceptades"

Aquest curs, per primera vegada, m'he trobat amb un alumne d'aquestes característiques. Actualment només assisteix a l'escola algunes hores, combinant amb un centre on atenen les seves característiques. L'alumne fa 5è de primària i actualment segueix un tractament farmacològic per a poder-se integrar dins del grup-classe. Tot això m'ha fet despertar curiositat per aquest tema i aquí he fet un recull d'informació que he trobat. 

El TC és un problemàtica del desenvolupament que es pot circumscriure entre l'inici de la segona infància i el pas al món adult. En aquest cas el principal objectiu de l'escola en relació als problemes de conducta és, inicialment, crear un context que faciliti la prevenció. 

Hi ha molts aspectes que tenen a veure amb l'ambient educatiu i que suposen elements moderadors o potenciadors dels problemes de conducta. Un clima escolar caracteritzat per baixes expectatives acadèmiques i conductuals, i relacions coercitives entre el professorat i l'alumnat pot incrementar l'agressivitat, el nivell de desafiament, i la desvinculació de l'escola.

Recull dels factors protectors i factors de risc:

1.Factors protectors:
  • Suport de l'entorn: amics i professors.
  • Implicació del professorat en la comprensió de la seva situació.
  • Tenir cura de com parlem als alumnes.
  • Tenir cura del lloc on vam parlar amb els alumnes.
  • Col·laboració de la família amb el centre i amb altres serveis.
  • Confortar físicament a l'alumne / a en els moments d'ansietat.
  • Conèixer els recurs sanitaris i socials de l'entorn.
  • Mètode d'ensenyament:
- Adaptacions Curriculars funcionals i motivadores properes a la seva realitat.
- Activitats manipulatives.
- Planificar l'horari i agrupaments.

  • Pactes o compromisos pedagògics (contractes) referents al treball diari, activitats, deures, responsabilitats, disciplina raonada ...
  • Que les regles i normes de funcionament sigui clares.
  • Seguiment individualitzat (acompanyament, conversa)
2.Factors de risc: 
  • Conviccions deterministes cap al fracàs de l'alumne / a.
  • Sentiments i actituds de rebuig, negligència o no estimació.
  • Tenir cura de les informacions que fem circular en relació a l'alumne / a
  • Mètodes d'ensenyament:
  • Autoritaris o indisciplinats.
- Amb nivells d'exigència desajustats (alt o baix).
- Expulsions reiterades o excés de permissivitat.

  • Aïllament social.
  • Dinàmica de la relació família-centre.
  • Mantenir una relació positiva amb la família.
  • Fets traumàtics o menyspreu de companys, pares, família.
És important fer explícit que l'ajuda de la resposta educativa que s'ofereix a l'alumne és una responsabilitat de tot el centre i no exclusivament de l'equip docent que treballa amb ell de forma directa i departament d'orientació.


Descobrint nous blogs

 Compartir és construir

Una companya amb la que estudiava magisteri, m'ha facilitat tres blogs de PSICOPEDAGOGIA molt interessants. Per això ho vull compartir amb tots vosaltres, ja que penso que pot ser molt enriquidor si teixim una xarxa de recursos entre tots.



dijous, 19 de novembre de 2015

Test de Percepció de diferències (CARAS)

El test (CARES) de Thurstone i Yela (1988) avalua l'aptitud per percebre de forma ràpida i correcta, les semblances i diferències en patrons d'estimulació parcialment ordenats.

La prova consisteix en un full amb 60 ítems gràfics constituïts per dibuixos esquemàtics de cares amb traços elementals. La tasca a realitzar consisteix a determinar quina de les tres cares que conformen cada element és diferent de les altres dues. Aleshores l’executor del test ha de fer una creu al damunt de la cara diferent al grup de tres. A continuació adjunto un exemple:


Aquest test es pot aplicar individual o col·lectivament en un temps molt reduït, 3 minuts tot i que hi ha diversos autors que opinen que és poc temps, la meva tutora s’ha cenyit a les instruccions i als barems que trobareu en aquest link:

Així doncs, aquesta prova és força acceptada per a tots els nens/es. I també les diferències en la seva execució han estat abismals, entre els casos que he observat.

I per acabar m’agradaria acabar amb la petita observació que crec que cal recordar sovint. L’observació és una de les eines clau de la nostra feina. L’observació i la reflexió ens ajudaran a veure clar moltes coses. 

Proves i diagnòstics, conèixer per actuar.

Aquestes últimes setmanes he estat present a algunes de les proves que se'ls passa als alumnes del centre:
  • TALEC à Test d'anàlisi de lectura i escriptura en català.
  •  PROLECà Avaluació dels processos lectors.
  • PROESCà Bateria d’avaluació dels Processos d’escriptura.
  • EFAIà Avaluació Factorial de les Aptituds Intel·lectuals.
  •  WISC à L’escala d’intel·ligència de Wechsler.
  • CANALSà Proves psicopedagògiques sobre els aprenentatges instrumentals.
  • d2 à Mesurar l’atenció, concentració mental, esforç o control atencional.
  • Caresà Test de percepció de diferències d'una capacitat intel·lectual dins de la normalitat i per establir el diagnòstic de dislèxia

El fet de poder formar part d’aquestes sessions ha estat fantàstic ja que mai havia tingut l’oportunitat de veure com s’aplicaven. Tot l’equip ha estat treballant amb diversos nens/es per tal de descartar possibles diagnòstics i per poder determinar quin és finalment el trastorn que presenten.

Dic això ja que aquest any hi ha nens/es nous. Alguns derivats des de l’escola i d’altres que ja tenien un diagnòstic clar també se’ls ha passat alguna de les proves per fer-ne el seu seguiment.
No hem d’oblidar que els trastorns de l'aprenentatge (TA) són una causa molt freqüent de fracàs escolar i actualment es calcula que la prevalença d’infants amb TA és d'entre el 5% i el 15%  de la població en edat escolar.
  • “Els TA poden afectar el llenguatge de manera global, el llenguatge escrit en particular, el càlcul matemàtic, etc. De vegades, la dificultat rau en la capacitat per prestar atenció, concentrar-se o aprendre a organitzar i planificar adequadament les tasques. D’altres, en canvi, la discapacitat se situa en l'esfera de la conducta: dificultat per controlar els impulsos i l'activitat motriu, o en la destresa per a la motricitat fina i l'orientació en l'espai. Moltes d'aquestes habilitats són les que poden tenir afectades els infants amb diferents trastorns específics d'aprenentatge.”
El tractament dels TA té com a objectiu que els infants puguin, malgrat la seva dificultat en una àrea específica, adquirir els coneixements fonamentals. Per això el títol de la meva entrada CONÈIXER PER ACTUAR. És de vital importància.

La reeducació pretén millorar la capacitat de l’infant per a un determinat aprenentatge. Adaptant-se al tipus de trastorn i amb la recerca d'estratègies podem compensar les possibles dificultats que presentin els infants.

I a més, no cal oblidar-se que és imprescindible la coordinació entre l'escola, la família i els especialistes que duen a terme el diagnòstic i la reeducació.

El pròxim dimarts estic convocada al claustre del centre per a poder comentar els resultats. Realment estic molt emocionada de poder formar part d’aquest equip de reflexió. En breus seguiré comentant.

dimecres, 11 de novembre de 2015

T.A.L.E.C



Avui he pogut observar com passaven el test d'anàlisi de la lectura i escriptura en català a una nena de 10 anys. 

El TALEC és definit com una prova destinada a determinar els nivells generals i les característiques específiques de la lectura i l'escriptura de qualsevol nen en un moment donat del procés d'adquisició de tals conductes. (Llibre  i materials).



Descobrint materials "En la Mente" Montfort.

Avui m’agradaria presentar-vos aquest material, és un llibre molt interessant de Marc Montfort i d’Isabelle Monfort Juárez que ens ha servit per a poder desenvolupar algunes de les sessions que he presenciat al centre de pràctiques. I és el llibre "en la Mente; un soporte gráfico para el entrenamiento de las habilidades pragmáticas en niños".(2001) Montfort.

Sovint, les dificultats pragmàtiques en la comprensió i en l'ús del llenguatge oral apareixen amb freqüència en nens amb autisme, disfàsia  semàntic-pragmàtica o deficiència mental.

S'ha demostrat que un suport de tipus visual i gràfic pot ser útil en el desenvolupament d'habilitats com la interpretació d'estats interns, ajustament de la informació al context, comprensió i usos de formes lingüístiques ambigües, variacions verbals en relació amb el context... etc.

“En la mente” proposa una sèrie de suports gràfics per a l'entrenament d'aquest tipus de destreses : és un material que ha estat utilitzat durant diversos anys en l'àmbit d'intervenció clínica, amb tot tipus de nens que presenten importants trastorns de llenguatge però especialment amb aquells que es caracteritzen per les seves dificultats pragmàtiques.

  • L'exemple d'una pàgina: es presenten 2,3 o 4 situacions i al darrere hi ha una guia amb el contingut de les imatges, les possibles consignes, un espai per a registrar les respostes orals, i les possibles interpretacions de les respostes. 


Deixo aquí el link per a poder fer un cop d’ull al llibre. A mi m’ha resultat molt interessant.

dimecres, 4 de novembre de 2015

La Dislèxia



Una de les coses que més m’agraden del centre és la diversitat de casos que puc anar observant. 

Avui he conegut a una nena de 5è amb dislèxia. Té moltes dificultats amb la lectura com amb l’escriptura. Es mostra força dispersa i amb ganes de no fer res, tot i que a poc a poc s'ha anat millorant amb l'autoestima. 

La dislèxia és un trastorn que es presenta independentment del grau d’intel·ligència, l’escolarització o l’àmbit sociocultural al qual la persona que la pateix pertany.

Per tant, què cal fer? Doncs és molt important la detecció precoç del trastorn, tot i que en el nostre cas, no es va poder diagnosticar fins el curs passat. Això ha dificultat una mica en el procés d’aprenentatge de la lecto-escriptura.

Segons l’edat de la nena els signes que he pogut observar són:
  • Continus errors en lectura, llacunes en comprensió lectora.
  • Forma estranya d'escriure, omissions de lletres o pertorbacions de l'ordre de les mateixes.
  • Dificultat per a copiar enunciats.
  • Augment de la falta d'autoconfiança i augment de la frustració.
  • Problemes de comprensió del llenguatge oral i imprès.


Pictogrames

Pictogrames quina meravella! 

Abans d’endinsar-me en la qüestió m'agradaria definir la paraula, per a situar-vos una mica: 
"Un pictograma és un signe que representa esquemàticament un símbol, objecte real o figura".

Des del primer dia al centre, he pogut observar que sovint l'equip del centre i en especial la meva tutora, integren el treball amb pictogrames per a l'organització i desenvolupament dels alumnes. 

El fet de poder seguir l'esquema visual facilita als nens i sobretot als que són autistes a poder gestionar i ordenar la seves tasques. Aquests han de ser comprensibles i alhora significatius per als l'alumne, per aquest motiu cada nen/a es confecciona el seu. 

Generalment se solen utilitzar amb persones de trastorn autista, són un signe clar i esquemàtic que sintetitza un missatge sobrepassant la barrera del llenguatge. He anat veient agendes visual i per a clarificar diferents situacions quan es troben a casa. 


A continuació mostro un exemple d'agenda escolar amb pictogrames. Tot i que les que he vist porten la foto de la mestra o el mestre que farà la classe.

 

Des del centre de pràctiques, la psicopedagoga es posa en contacte amb l'escola i les famílies per tal de presentar el material i poder-ne extreure el màxim rendiment. A part de l'agenda, també hem treballat amb pictogrames d'accions. Per exemple si anem al lavabo podem observar una seqüència d'accions a seguir com: Aixecar la tapa, m'abaixo els pantalons, m'assec... I finalment pictogrames amb conte. 

Així doncs, he tingut l'oportunitat d'estar a diverses sessions amb nens autistes al centre i a més a més a l'escola on treballo com a mestra de música a primària he pogut incorporar aquesta nova eina/recurs amb dos nens de P3 autistes.



El primer dia de pràctiques

El meu primer dia de pràctiques el recordo amb molta il·lusió, després de tants anys estudiant, per fi em vaig trobar immersa en el món de la psicopedagogia.  

Al principi estava una mica nerviosa, però tenia i tinc moltes ganes de poder aprendre, viure en primera persona, poder compartir i col·laborar en tot moment al centre. Per tant, puc dir que el meu grau de motivació és elevat en tot moment!

Al arribar al centre la meva tutora em va acollir amb molta calidesa. Sí, aquesta és la paraula exacte una rebuda molt càlida on des del primer minut em començar a sentir part del seu equip. Després d'ubicar-me, em va anar presentant  tot el seu equip de treball, els llibres, documents i totes les dades a les quals podia accedir per a realitzar el meu pràcticum 1. 

Aleshores com que el centre atén una gran diversitat de reeducacions, vam establir l'horari de tal manera que pogués estar present al màxim nombre de casos que m'interessessin. 
 
I per fi, vaig poder assistir a la primera sessió individual amb un primer alumne de 1r de primària (TEA) trastorn de l'espectre autista. Sembla ser que la meva presència no el va molestar, encara que després de parlar amb la psicopedagoga amb la qual vaig estar, em va comentar que se'l va mostrar una mica més tens de lo normal.

I així finalitza el meu primer tastet al centre, de camí a casa el primer que vaig fer es investigar més sobre TEA, ja que mai havia tingut l'experiència directa amb algun nen/a. 

Detallant una mica més puc dir que l'AUTISME: "és un transtorn d'origen neurològic i que generalment apareix durant els 3 primers anys de vida, que pot estar , o no, associat a d'altres quadres. Presenten com a característiques desviacions en la velocitat i seqüència del desenvolupament, en la relació social i en el llenguatge i la comunicació, a més dels problemes sensoperceptius i cognitius que donen lloc a les rutines, resistència al canvi i interessos restringits, tot aixpo infereic en la seva interacció amb els altres. "





diumenge, 25 d’octubre de 2015

Avui comença l'aventura. Què és el pràcticum I?

Pràcticum de psicopedagogia I


La principal aspiració d’aquesta assignatura és poder tenir experiència professional real, sempre guiada per un professor col·laborador i  potenciar el coneixement adquirit en altres assignatures per tal d'alplicar-les en els nous àmbits d’intervenció i desenvolupament professional. 

Per això, en aquest espai aniré recollint un seguit d'informacions de tot tipus que em permetran reflexionar sobre la meva tasca com a futura psicopedagoga.

Abans de començar amb aquest espai m'agradaria presentar-me:

 El meu nom és Neus, tinc 26 anys i sóc mestra de primària amb l'especialització de música. Actualment treballo a una escola pública de Barcelona i tinc nens/es des de P3 fins a 6è. La veritat és que em sento molt a gust amb la meva feina i gaudeixo moltíssim fent el què faig. Cada dia una cosa nova per aprendre i compartir! 

Així que vaig acabar magisteri (2011), vaig iniciar els estudis de psicopedagogia per seguir coneixent el món educatiu des d'una altra mirada. Em considero una persona molt activa i amb ganes d'aprendre. 
Si aquest curs acabo el pràcticum, podré dir que hauré acabat una etapa la qual vaig començar i acabo amb molta il·lusió. 

A continuació us detallo els continguts que treballaré en aquest blog.

  • Contextualització del saber en realitats específiques. (lloc de pràctiques)
  • Ús dels coneixements específics que aporta la psicopedagogia amb relació a la interpretació dels fenòmens educatius.
  • Característiques de la pràctica de la funció psicopedagògica.
  • Destreses vinculades a la recerca (coneixement de la realitat,elaboració d’hipòtesis de treball, elaboració d’estratègies d’actuació, etc.).
  • Actituds i valors necessaris en la intervenció psicopedagògica.
Comença l'aventura!