Animeu-vos a COMPARTIR!

dijous, 19 de novembre de 2015

Test de Percepció de diferències (CARAS)

El test (CARES) de Thurstone i Yela (1988) avalua l'aptitud per percebre de forma ràpida i correcta, les semblances i diferències en patrons d'estimulació parcialment ordenats.

La prova consisteix en un full amb 60 ítems gràfics constituïts per dibuixos esquemàtics de cares amb traços elementals. La tasca a realitzar consisteix a determinar quina de les tres cares que conformen cada element és diferent de les altres dues. Aleshores l’executor del test ha de fer una creu al damunt de la cara diferent al grup de tres. A continuació adjunto un exemple:


Aquest test es pot aplicar individual o col·lectivament en un temps molt reduït, 3 minuts tot i que hi ha diversos autors que opinen que és poc temps, la meva tutora s’ha cenyit a les instruccions i als barems que trobareu en aquest link:

Així doncs, aquesta prova és força acceptada per a tots els nens/es. I també les diferències en la seva execució han estat abismals, entre els casos que he observat.

I per acabar m’agradaria acabar amb la petita observació que crec que cal recordar sovint. L’observació és una de les eines clau de la nostra feina. L’observació i la reflexió ens ajudaran a veure clar moltes coses. 

Proves i diagnòstics, conèixer per actuar.

Aquestes últimes setmanes he estat present a algunes de les proves que se'ls passa als alumnes del centre:
  • TALEC à Test d'anàlisi de lectura i escriptura en català.
  •  PROLECà Avaluació dels processos lectors.
  • PROESCà Bateria d’avaluació dels Processos d’escriptura.
  • EFAIà Avaluació Factorial de les Aptituds Intel·lectuals.
  •  WISC à L’escala d’intel·ligència de Wechsler.
  • CANALSà Proves psicopedagògiques sobre els aprenentatges instrumentals.
  • d2 à Mesurar l’atenció, concentració mental, esforç o control atencional.
  • Caresà Test de percepció de diferències d'una capacitat intel·lectual dins de la normalitat i per establir el diagnòstic de dislèxia

El fet de poder formar part d’aquestes sessions ha estat fantàstic ja que mai havia tingut l’oportunitat de veure com s’aplicaven. Tot l’equip ha estat treballant amb diversos nens/es per tal de descartar possibles diagnòstics i per poder determinar quin és finalment el trastorn que presenten.

Dic això ja que aquest any hi ha nens/es nous. Alguns derivats des de l’escola i d’altres que ja tenien un diagnòstic clar també se’ls ha passat alguna de les proves per fer-ne el seu seguiment.
No hem d’oblidar que els trastorns de l'aprenentatge (TA) són una causa molt freqüent de fracàs escolar i actualment es calcula que la prevalença d’infants amb TA és d'entre el 5% i el 15%  de la població en edat escolar.
  • “Els TA poden afectar el llenguatge de manera global, el llenguatge escrit en particular, el càlcul matemàtic, etc. De vegades, la dificultat rau en la capacitat per prestar atenció, concentrar-se o aprendre a organitzar i planificar adequadament les tasques. D’altres, en canvi, la discapacitat se situa en l'esfera de la conducta: dificultat per controlar els impulsos i l'activitat motriu, o en la destresa per a la motricitat fina i l'orientació en l'espai. Moltes d'aquestes habilitats són les que poden tenir afectades els infants amb diferents trastorns específics d'aprenentatge.”
El tractament dels TA té com a objectiu que els infants puguin, malgrat la seva dificultat en una àrea específica, adquirir els coneixements fonamentals. Per això el títol de la meva entrada CONÈIXER PER ACTUAR. És de vital importància.

La reeducació pretén millorar la capacitat de l’infant per a un determinat aprenentatge. Adaptant-se al tipus de trastorn i amb la recerca d'estratègies podem compensar les possibles dificultats que presentin els infants.

I a més, no cal oblidar-se que és imprescindible la coordinació entre l'escola, la família i els especialistes que duen a terme el diagnòstic i la reeducació.

El pròxim dimarts estic convocada al claustre del centre per a poder comentar els resultats. Realment estic molt emocionada de poder formar part d’aquest equip de reflexió. En breus seguiré comentant.

dimecres, 11 de novembre de 2015

T.A.L.E.C



Avui he pogut observar com passaven el test d'anàlisi de la lectura i escriptura en català a una nena de 10 anys. 

El TALEC és definit com una prova destinada a determinar els nivells generals i les característiques específiques de la lectura i l'escriptura de qualsevol nen en un moment donat del procés d'adquisició de tals conductes. (Llibre  i materials).



Descobrint materials "En la Mente" Montfort.

Avui m’agradaria presentar-vos aquest material, és un llibre molt interessant de Marc Montfort i d’Isabelle Monfort Juárez que ens ha servit per a poder desenvolupar algunes de les sessions que he presenciat al centre de pràctiques. I és el llibre "en la Mente; un soporte gráfico para el entrenamiento de las habilidades pragmáticas en niños".(2001) Montfort.

Sovint, les dificultats pragmàtiques en la comprensió i en l'ús del llenguatge oral apareixen amb freqüència en nens amb autisme, disfàsia  semàntic-pragmàtica o deficiència mental.

S'ha demostrat que un suport de tipus visual i gràfic pot ser útil en el desenvolupament d'habilitats com la interpretació d'estats interns, ajustament de la informació al context, comprensió i usos de formes lingüístiques ambigües, variacions verbals en relació amb el context... etc.

“En la mente” proposa una sèrie de suports gràfics per a l'entrenament d'aquest tipus de destreses : és un material que ha estat utilitzat durant diversos anys en l'àmbit d'intervenció clínica, amb tot tipus de nens que presenten importants trastorns de llenguatge però especialment amb aquells que es caracteritzen per les seves dificultats pragmàtiques.

  • L'exemple d'una pàgina: es presenten 2,3 o 4 situacions i al darrere hi ha una guia amb el contingut de les imatges, les possibles consignes, un espai per a registrar les respostes orals, i les possibles interpretacions de les respostes. 


Deixo aquí el link per a poder fer un cop d’ull al llibre. A mi m’ha resultat molt interessant.

dimecres, 4 de novembre de 2015

La Dislèxia



Una de les coses que més m’agraden del centre és la diversitat de casos que puc anar observant. 

Avui he conegut a una nena de 5è amb dislèxia. Té moltes dificultats amb la lectura com amb l’escriptura. Es mostra força dispersa i amb ganes de no fer res, tot i que a poc a poc s'ha anat millorant amb l'autoestima. 

La dislèxia és un trastorn que es presenta independentment del grau d’intel·ligència, l’escolarització o l’àmbit sociocultural al qual la persona que la pateix pertany.

Per tant, què cal fer? Doncs és molt important la detecció precoç del trastorn, tot i que en el nostre cas, no es va poder diagnosticar fins el curs passat. Això ha dificultat una mica en el procés d’aprenentatge de la lecto-escriptura.

Segons l’edat de la nena els signes que he pogut observar són:
  • Continus errors en lectura, llacunes en comprensió lectora.
  • Forma estranya d'escriure, omissions de lletres o pertorbacions de l'ordre de les mateixes.
  • Dificultat per a copiar enunciats.
  • Augment de la falta d'autoconfiança i augment de la frustració.
  • Problemes de comprensió del llenguatge oral i imprès.


Pictogrames

Pictogrames quina meravella! 

Abans d’endinsar-me en la qüestió m'agradaria definir la paraula, per a situar-vos una mica: 
"Un pictograma és un signe que representa esquemàticament un símbol, objecte real o figura".

Des del primer dia al centre, he pogut observar que sovint l'equip del centre i en especial la meva tutora, integren el treball amb pictogrames per a l'organització i desenvolupament dels alumnes. 

El fet de poder seguir l'esquema visual facilita als nens i sobretot als que són autistes a poder gestionar i ordenar la seves tasques. Aquests han de ser comprensibles i alhora significatius per als l'alumne, per aquest motiu cada nen/a es confecciona el seu. 

Generalment se solen utilitzar amb persones de trastorn autista, són un signe clar i esquemàtic que sintetitza un missatge sobrepassant la barrera del llenguatge. He anat veient agendes visual i per a clarificar diferents situacions quan es troben a casa. 


A continuació mostro un exemple d'agenda escolar amb pictogrames. Tot i que les que he vist porten la foto de la mestra o el mestre que farà la classe.

 

Des del centre de pràctiques, la psicopedagoga es posa en contacte amb l'escola i les famílies per tal de presentar el material i poder-ne extreure el màxim rendiment. A part de l'agenda, també hem treballat amb pictogrames d'accions. Per exemple si anem al lavabo podem observar una seqüència d'accions a seguir com: Aixecar la tapa, m'abaixo els pantalons, m'assec... I finalment pictogrames amb conte. 

Així doncs, he tingut l'oportunitat d'estar a diverses sessions amb nens autistes al centre i a més a més a l'escola on treballo com a mestra de música a primària he pogut incorporar aquesta nova eina/recurs amb dos nens de P3 autistes.



El primer dia de pràctiques

El meu primer dia de pràctiques el recordo amb molta il·lusió, després de tants anys estudiant, per fi em vaig trobar immersa en el món de la psicopedagogia.  

Al principi estava una mica nerviosa, però tenia i tinc moltes ganes de poder aprendre, viure en primera persona, poder compartir i col·laborar en tot moment al centre. Per tant, puc dir que el meu grau de motivació és elevat en tot moment!

Al arribar al centre la meva tutora em va acollir amb molta calidesa. Sí, aquesta és la paraula exacte una rebuda molt càlida on des del primer minut em començar a sentir part del seu equip. Després d'ubicar-me, em va anar presentant  tot el seu equip de treball, els llibres, documents i totes les dades a les quals podia accedir per a realitzar el meu pràcticum 1. 

Aleshores com que el centre atén una gran diversitat de reeducacions, vam establir l'horari de tal manera que pogués estar present al màxim nombre de casos que m'interessessin. 
 
I per fi, vaig poder assistir a la primera sessió individual amb un primer alumne de 1r de primària (TEA) trastorn de l'espectre autista. Sembla ser que la meva presència no el va molestar, encara que després de parlar amb la psicopedagoga amb la qual vaig estar, em va comentar que se'l va mostrar una mica més tens de lo normal.

I així finalitza el meu primer tastet al centre, de camí a casa el primer que vaig fer es investigar més sobre TEA, ja que mai havia tingut l'experiència directa amb algun nen/a. 

Detallant una mica més puc dir que l'AUTISME: "és un transtorn d'origen neurològic i que generalment apareix durant els 3 primers anys de vida, que pot estar , o no, associat a d'altres quadres. Presenten com a característiques desviacions en la velocitat i seqüència del desenvolupament, en la relació social i en el llenguatge i la comunicació, a més dels problemes sensoperceptius i cognitius que donen lloc a les rutines, resistència al canvi i interessos restringits, tot aixpo infereic en la seva interacció amb els altres. "