Animeu-vos a COMPARTIR!

diumenge, 13 de desembre de 2015

La màgia de la música

Abans d'estudiar psicopedagogia a la UOC vaig estudiar magisteri musical. I sempre he pensat que la música és el llenguatge universal. Així doncs, el el fet d'anar a pràctiques m'ha despertat un altre cop aquest sentiment envers la música. Aquests dies he pogut estar amb molts nens amb autisme amb grans dificultats per adquirir habilitats socials i de comunicació.

En una de les sessions la meva tutora de pràctiques va emprar un joc de ritme (picar de mans a la taula) on el nen mostrava una connexió especial, fet que no havia vist mai i per això he estat investigant respecte. 


Si ens preguntem: Què ofereix l'educació musical al un nen/a autista? Doncs segons el què he vist i he llegit, s'aconsegueix acostar-se al nen/a, que normalment rebutja o ignora els altres, mitjançant l'instrument musical. 

Aquests desperten una curiositat i fascinació envers la música que ajudant-lo a vèncer aquesta por inicial a les altres persones, ja que s'acosta a elles a partir dels objectes. (També ho he vist amb ninots)

Els sons musicals també operen com a estímul per a la comunicació verbal i no verbal.

A continuació un exemple: 




La producció de música és un component de l'educació del talent del nen/a, que moltes vegades acaba destacant-se en ella, per la seva gran capacitat per a l'aprenentatge. Potser el més valuós no sigui arribar a veure el nostre fill convertit en un músic virtuós, sinó comprendre a la música com un pont que els permet expressar-se amb llibertat i reconèixer poc a poc les seves pròpies emocions, així com establir un vincle amb els seus parells .

Per concloure, destacar que cada nen és diferent i per això és fonamental la música actuarà en funció de les seves pròpies característiques i de les seves capacitats individuals. 

dimarts, 8 de desembre de 2015

Autisme i el Nadal

Un dels membres de l’equip on faig pràctiques, treballa a l’Hospital Sant Joan de Déu amb nens/es amb TEA. I ara que s’acosten aquestes dates tant moguedetes amb molts canvis, es poden trencar les rutines, causant una mica més d'estrès de lo normal. La interrupció de la rutina diària, el fet d’anar a llocs desconeguts, respirar noves olors o tenir la casa plena de soroll i gent són factors que poden estressar molt els infants amb TEA.


Per això us facilito els següents consells que he trobat a l'article "13 Holiday Survival Tips for your child with Special Needs"  on es proposen 13 punts que  giren al voltant de la importància d’una planificació prèvia, ja sigui explicant al nen amb què es trobarà els dies de Nadal, parlant amb els familiars perquè tinguin en compte les necessitats del nen, etc. En tot cas, la preparació del nen és la clau .

1. Redueix l’estrès.
Prova de trobar les millors maneres de reduir l’estrès, tant per al teu fill com per a tu. Planifica amb tranquil·litat les festes i assegura’t que a casa hi hagi espais adequats per a la relaxació. Recorda que el teu fill es veu influenciat pel teu estat d’ànim, i per tant, com menys estrès tinguis, menys en tindrà ell.

2. Demana ajuda.
És possible que els amics i la família no sàpiguen com actuar ni com donar suport si no se’ls demana. Dóna’ls una llista de coses que poden fer per donar-te suport; des de cuidar el teu fill amb autisme perquè passis més temps amb els altres fills, fins que t’ajudin a parar la taula del sopar de Nadal o a fer les compres.

3. Embolica regals que li resultin familiars.
Si el teu fill no té interès a obrir els regals, perquè són nous i desconeguts, embolica algunes de les seves joguines preferides. Sovint, per a un nen autista, desembolicar objectes que li són familiars pot resultar molt tranquil·litzador.

4. Assigna al teu fill una tasca.
Assignar-los alguna tasca pot servir per reduir el nivell d’estrès de tenir gent a casa, per exemple, recollir els abrics dels convidats o oferir-los aperitius. També és bona idea explicar-li les diferents fases de l’esdeveniment: primer vindran els convidats, després seurem a taula, establirem converses, etc.

5. Introdueix noves olors gradualment.
Afegeix canyella a la plastilina amb què juga el nen per introduir gradualment nous aromes. Una de les coses de les que més es queixen els nens amb autisme durant les festes són la gran quantitat de perfums que senten per part dels adults. Demana als teus familiars i amics que no abusin del perfum.

6. Treballa conjuntament la preparació dels regals.
Ajuda i anima el teu fill a participar en la preparació dels regals de Nadal. Pot ser una excel·lent oportunitat perquè el teu fill treballi les habilitats socials, perquè pensi en les necessitats i interessos d’altres persones i perquè sigui amable i servicial.
7. Dedica temps al teu fill.
És fàcil sentir-se sobrecarregat amb els preparatius de les festes, per tant, és aconsellable planificar les activitats de cada dia per poder dedicar temps als fills. Durant el temps que passeu junts, deixa que el teu fill prengui el timó; introdueix-te al seu món i viu les festes a través dels seus ulls.

8. Crea un calendari setmanal.
Imprimeix un calendari que et permeti enganxar fotos o dibuixos de les activitats que teniu planejades durant les festes. Divideix les activitats en matí, tarda, vespre, etc., de manera que el teu fill pugui visualitzar la setmana.

9. Prepara la família.
Parla amb els membres de la família amb temps. Explica’ls quines són les necessitats específiques del teu fill i quins són els plans que heu acordat per a les festes de Nadal. Assegura’t que entenguin que, d’aquesta manera, l’experiència serà millor per a tothom.

10. Prepara un “sac d’activitats”.
Quan sigueu vosaltres els que us desplaceu a altres cases per celebrar les festes, omple una bossa o motxilla amb els objectes amb els que el teu fill troba consol i li agrada jugar; cotxes, peluixos, CDs, llibres, etc. Si el teu fill se sent sobreestimulat, busca-li un lloc tranquil on pugui jugar amb els seus joguets preferits.

11. Ensenya-li fotos.
Si al teu fill li agrada mirar fotos, pot suposar una bona manera d’explicar-li els diferents esdeveniments que tindran lloc en els propers dies. Li pots ensenyar àlbums familiars de les festes d’altres anys on surti ell, els familiars, els amics, etc. D’aquesta manera no se sentirà tant aclaparat amb tot el que vindrà.

12. Crea una experiència alternativa.
Es poden planificar experiències alternatives; per exemple, ajuntar-se amb altres pares amb fills autistes i fer activitats pensades per a aquest col·lectiu, en comptes de celebrar tots els àpats i actes d’aquestes festes.
13. Fes que els regals siguin fàcils d’obrir.

Si el teu fill té problemes amb les habilitats motores, fes que els regals no siguin difícils d’obrir.

Referència bibliogràfica:

El transtorn de conducta (TC)


Estic segura que alguna vegada us heu plantejat la següent qüestió: Què és el trastorn de conducta? TC

Segons la definició de Rodríguez-Sacristán (1987) es refereix als alumnes que tenen "un conjunt de comportaments, de formes d'actuació diverses, que no sempre són entitats cíniques definides, que tenen com a elements comuns: molestar als altres i trencar les normes acceptades"

Aquest curs, per primera vegada, m'he trobat amb un alumne d'aquestes característiques. Actualment només assisteix a l'escola algunes hores, combinant amb un centre on atenen les seves característiques. L'alumne fa 5è de primària i actualment segueix un tractament farmacològic per a poder-se integrar dins del grup-classe. Tot això m'ha fet despertar curiositat per aquest tema i aquí he fet un recull d'informació que he trobat. 

El TC és un problemàtica del desenvolupament que es pot circumscriure entre l'inici de la segona infància i el pas al món adult. En aquest cas el principal objectiu de l'escola en relació als problemes de conducta és, inicialment, crear un context que faciliti la prevenció. 

Hi ha molts aspectes que tenen a veure amb l'ambient educatiu i que suposen elements moderadors o potenciadors dels problemes de conducta. Un clima escolar caracteritzat per baixes expectatives acadèmiques i conductuals, i relacions coercitives entre el professorat i l'alumnat pot incrementar l'agressivitat, el nivell de desafiament, i la desvinculació de l'escola.

Recull dels factors protectors i factors de risc:

1.Factors protectors:
  • Suport de l'entorn: amics i professors.
  • Implicació del professorat en la comprensió de la seva situació.
  • Tenir cura de com parlem als alumnes.
  • Tenir cura del lloc on vam parlar amb els alumnes.
  • Col·laboració de la família amb el centre i amb altres serveis.
  • Confortar físicament a l'alumne / a en els moments d'ansietat.
  • Conèixer els recurs sanitaris i socials de l'entorn.
  • Mètode d'ensenyament:
- Adaptacions Curriculars funcionals i motivadores properes a la seva realitat.
- Activitats manipulatives.
- Planificar l'horari i agrupaments.

  • Pactes o compromisos pedagògics (contractes) referents al treball diari, activitats, deures, responsabilitats, disciplina raonada ...
  • Que les regles i normes de funcionament sigui clares.
  • Seguiment individualitzat (acompanyament, conversa)
2.Factors de risc: 
  • Conviccions deterministes cap al fracàs de l'alumne / a.
  • Sentiments i actituds de rebuig, negligència o no estimació.
  • Tenir cura de les informacions que fem circular en relació a l'alumne / a
  • Mètodes d'ensenyament:
  • Autoritaris o indisciplinats.
- Amb nivells d'exigència desajustats (alt o baix).
- Expulsions reiterades o excés de permissivitat.

  • Aïllament social.
  • Dinàmica de la relació família-centre.
  • Mantenir una relació positiva amb la família.
  • Fets traumàtics o menyspreu de companys, pares, família.
És important fer explícit que l'ajuda de la resposta educativa que s'ofereix a l'alumne és una responsabilitat de tot el centre i no exclusivament de l'equip docent que treballa amb ell de forma directa i departament d'orientació.


Descobrint nous blogs

 Compartir és construir

Una companya amb la que estudiava magisteri, m'ha facilitat tres blogs de PSICOPEDAGOGIA molt interessants. Per això ho vull compartir amb tots vosaltres, ja que penso que pot ser molt enriquidor si teixim una xarxa de recursos entre tots.