Animeu-vos a COMPARTIR!

dimarts, 24 de maig de 2016

I a tu, a quin món t’agradaria viure?



ACTIVITAT 4. I a tu a quin món t’agradaria viure?
Objectius:
Entendre i identificar les 5 emocions bàsiques (alegria, tristesa, ràbia, calma i por).
-Empatitzar amb en Món i connectar amb les emocions viscudes.
-Detectar quina emoció s’està sentint en el moment present i connectar amb les emocions viscudes. (experiències)

Activitat: Repartir fotocòpies amb els mons sense habitants i demanar  que els completin amb el color/emoció que vulguin. També podem optar per donar un full en blanc i que ells mateixos ens dibuixin i pintin el planeta de forma que després ens expliquin que li passa a la gent que hi viu i com se senten.
Un cop dibuixats i pintats els dibuixos es penjarien en un espai fent un mural.

(veure exemples)
POR

ALEGRIA

TRISTESA

Material: Plantilles dels mons, colors
Temporització: 1 sessió.
Destinatari: Alumnat amb TEA

El conte "Món l’astronauta"

ACTIVITAT 3. El conte "Món l’astronauta"
Objectius:
-Entendre i identificar les 5 emocions bàsiques (alegria, tristesa, ràbia, calma i por).
-Empatitzar amb en Món i connectar amb les emocions viscudes.
-Gaudir escoltant el conte.
-Participar i cantar
Activitat: 
Explicarem el conte: “Món l’astronauta” identificant cada emoció amb un color i amb una cançó.
*El conte de moment no es publica en aquest espai fins presentar la memòria de pràctiques.


Material: Llibre de lectura, cançoner, guitarra o piano (més endavant cd)
Temporització: 1 sessió.

Les meves EMOCIONS


ACTIVITAT 2. Les meves EMOCIONS
Objectius:
-Entendre i identificar les 5 emocions bàsiques (alegria, tristesa, ràbia, calma i por)
-Identificar, familiaritzar i escriure nom a les fotografies (del nen/a).
-Elaborar un llibre de les emocions personalitzat.

Activitat: 
Haurem d’enganxar les fotografies de les emocions al damunt del paper de color, de tal manera que elaborarem un mini dossier amb emocions dels nens. Això els permetrà familiaritzar-se. 

Adjunto dossier de mostra.


Material: Papers de colors, enquadernadora, colors i pega.
Temporització: 1 sessió.
Destinatari: Alumnat amb TEA


EMOCIOPLANETES

El desenvolupament de la meva intervenció ha partit en tot moment de l’anàlisi i el context on estic realitzant el pràcticum. M’he adaptat a les necessitats del centre i del seu alumnat. Així doncs, el material tot i ser innovador, és un material concret i adaptat a cada un dels casos. 
He tingut el suport i acompanyament de la tutora i dels companys del centre.
A continuació us mostro les primeres activitats que he plantejat, tot i que les intervencions seran del tot flexibles segons sorgeixin les necessitats.
 La meva activitat l'he titulat EMOCIOPLANETES
Tal com diu el seu nom, plantejo un material (recurs) per treballar les emocions a través de la música i el conte "Món l'astronauta". 
En aquest conte i cançoner el nostre protagonista Món està buscant un planeta per quedar-se a viure, per això fa un viatge amb el seu coet per l'espai. 
Visita 5 planetes/emocions. A quin planeta es quedarà el nostre astronauta Món? Però això no és tot, cada planeta visitat té una cançó molt bonica que la podem cantar tots plegats.

ACTIVITAT 1. Les EMOCIONS
Objectius:
-Entendre i identificar les 5 emocions bàsiques (alegria, tristesa, ràbia, calma i por)
-Identificar i posar nom a les làmines observades.(fotografíes)

-Reproduir les imatges amb l'expressió facial.


Activitat: Aquesta primera activitat ens permetrà fer una primera aproximació de les 5 emocions bàsiques: Alegria, tristesa, ràbia, calma i por. Observant unes imatges haurem d’identificar les emocions que corresponen amb un color.





ALEGRIA
TRISTESA
RÀBIA
CALMA
POR

Ens farem una foto procurant expressar el sentiment indicat, posteriorment l'imprimirem (activitat 3)
Material: 
-Làmines amb fotografies (emocions)
-Càmera fotogràfica
Temporització: 1 sessió.
Destinatari: Alumnat amb TEA

dijous, 28 d’abril de 2016

L’emoció per la música

 

dilluns, 18 d’abril de 2016

Afecta la música a les nostres emocions?

Qui no ha experimentat en alguna ocasió certa emoció mentre escoltava música?

El so i la música ens produeixen emocions, i aquestes, modifiquen la nostra fisiologia, les nostres hormones, alteren el nostre ritme cardíac i pulsacions. Existeixen multitud de moments en els quals utilitzem la música, ja sigui de forma conscient i inconscient.

"La música s'emprava en l'antiguitat per animar a guerrers i caçadors. Fins i tot, al cinema s'utilitza com a mitjà per multiplicar els efectes de determinades escenes, convertint-se en un codi indispensable per a la caracterització emocional del guió i les situacions" (Cohen, 2011).

El nostre estat d'ànim, moltes vegades es veu reflectit pel tipus de música que escoltem o entonem. Una cançó trista pot induir-nos a un estat malenconiós, mentre que una cançó alegre pot excitar-nos i proporcionar-nos uns minuts de felicitat. Igual que una música suau i harmònica ens acompanya als nostres moments de relaxació i estudi o una música rítmica ens estimula mentre fem exercici.

També la música té efecte en molts dels nostres records importants. Les àrees cerebrals que s'activen amb les emocions i la música són pràcticament les mateixes. Quan el cervell percep les ones sonores, es produeixen certes reaccions psicofisiològiques. Així, responem amb emocions i aquestes provoquen alteracions fisiològiques com l'augment de la segregació de neurotransmisores i altres hormones, que actuen sobre el sistema nerviós central.

La música pot modificar els nostres ritmes fisiològics, alterar el nostre estat emocional i ser capaç de canviar la nostra actitud mental, aportant pau i harmonia. La música exerceix una poderosa influència sobre l'ésser humà a tots els nivells.


Bibliografia:

Jauset Berrocal, Jordi A. (2008). Música i neurociencia: la musicoterapia. Els seus fonaments, efectes i aplicacions terapèutiques. Barcelona: Editorial UOC.



diumenge, 10 d’abril de 2016

BREU APUNT TEÒRIC SOBRE AUTISME

Copia del blog d'un company Villuendas,C (2013)

A continuació adjunto informació del blog d'un company que m'ha semblat molt interessant.

BREU APUNT TEÒRIC SOBRE AUTISME

Hi ha molta informació i treball sobre autisme, a banda de multitud de publicacions en Internet hi ha moltes webs monogràfiques sobre aquest tema. Per tal de fer un breu apunt recupero les principals característiques per tal de emmarcar aquest trastorn: L'any 1943 Leo Kanner va ser qui va definir l'autisme, i a partir d'ell ha rebut diferents definicions. Aquest trastorn generalitzat del desenvolupament és caracteritza per la presència d'un trastorn de la comunicació i de la interacció amb els altres. Conjuntament és pot observar interès desmesurat per objectes durs,  evitació del contacte afectiu o una total indeferenciació, i la presència d'un joc peculiar reiteratiu i estereotipat.

L'autisme infantil és dona abans dels 30 mesos, i el desenvolupament alterat s'ha de donar en una de les tres àrees :
a) Alteració en el llenguatge com a comunicació social,
L'alteració comunicativa es manifesta per un retard o absència total de desenvolupament del llenguatge, sense cap intent compensatori de comunicació. Tan sols si es necessari agafen la mà de l'adult perquè li doni el que desitja.
Manca d'intercanvi de respostes amb un altre, El bebè autista no respon a la veu humana, ni adopta postures anticipades per tal de que sigui agafat per l'adult
Utilització repetida i estereotipada del llenguatge amb alteracions de to, ritme, ecologies, manca d'expressions emocionals, fracàs conversacions. Ús del "tu" enlloc del "jo".
Absència de joc simbòlic espontani

b) Alteració en el desenvolupament de vincles socials selectius o interacció social recíproca
Utilització inadequada del contacte visual, de l'expressió facial, la postura corporal i dels gestos per la interacció social. El somriure correspon a una resposta a un estímul físic que a una de  tipus social.
Manca de relació amb els companys, que implica no compartir activitats, ni emocions, ni interessos comuns.
No hi ha reciprocitat socio-emocional. Fa unes respostes inapropiades enfront a les emocions dels demés o en comportaments socials

c) Formes estereotipades i restrictives en els interessos, en el joc i en l'activitat en general
Comportament estereotipat, reiteratiu i restrictiu en aspectes no normalitzats (necessitat contacte d'un objecte dur : un cargol, ...)
Manierismes motors estereotipats i repetitius ( picar de mans, moviment del cos)
Realització de caràcter compulsiu de rutines o actes rituals mancats de propòsit aparent

Trets característics en l'aprenentatge
Les deficiències cognitives de l'autista no són de caràcter global sinó de diverses funcions cognitives.
  • Dèficits en l'abstracció, seqüenciació i comprensió de regles
  • Dificultats en la comprensió del llenguatge parlat i en l'ús del gest, és a dir, dificultats per adquirir les regles fonològiques, morfològiques, sintàctiques i semàntiques.
  • Dificultats en la transferència d'un estímul sensorial a un altre o d'entendre un estímul multisensorial
  • Dificultats en la seqüenciació temporal
  • Dificultats per entendre les seves conductes i les de l'entorn

Les respostes al què volem ensenyar i el com ensenyar són les respostes que cal contestar davant de qualsevol alumne autista, degut als dèficits cognitius que pot presentar i a la manca de comunicació que els caracteritza. Per la qual cosa cal tenir present:

  • Tenen molt desfàs en les àrees que han de relacionar, a vegades sembla que saben fer unes determinades coses en uns determinats ambients
  • Poca resistència a la frustració amb la necessitat d'estímuls i incentius no habituals (música, menjar,). Ells no s'enfronten a una dificultat, prefereixen deixar-ho estar.
  • Necessita un adult de referència dintre del marc escolar, que li permeti afiançar-se en els processos de comunicació
  • Cal establir situacions estructurades i que les ordres i instruccions siguin clares. El dèficit d'atenció es molt gran i tan sols li permet centrar-se en un període molt breu de temps.
  • S'ha d'incloure en el programa educatiu habilitats de comunicació-interacció. (Contacte ocular, peticions d'ajut a l'adult, ús funcional d'emissions, vocalitzacions i paraules tot mirant al nen-a, moviments d'anticipació, joc recíproc,)
  • Intervenció en el llenguatge, insistint en la simbolització del llenguatge, i en conseqüència ha de promocionar-se el joc simbòlic.
  • Caldrà tenir present en la intervenció de la conducta : fòbies i pors enfront objectes i situacions diferents tan desconeguts com coneguts.
  • En moltes ocasions davant activitats d'aprenentatge els autistes realitzen respostes d'autoestimulació inapropiades ( tirar-se coses, plorar, ...)
  • La dificultat de generalitzar fa que allò que aprenen en un lloc sembla que no ho saben en una altra situació. Per això cal fer els aprenentatges en els entorns més naturals possibles.


Intervenció de l' adult
  • La col·laboració entre els diferents adults que intervenen és primordial per al seu desenvolupament
  • Reconeixement de tot el que ell fa per poc que sembli
  • Exigir allò que pot fer, i si li exigim i no està en situació de fer-ho s'hauria d'ajudar per tal que acabi la tasca que se li ha demanat.
  • Sovint cal exagerar amb to i gest les indicacions que se li donen
  • Incorporar a l'autista en la vida quotidiana de l'adult.(Anar de compres, passeig,...)
  • Afavorir les habilitats d'autonomia (vestir-se, menjar, bany,...)

Extret de: http://www.xtec.cat/~gcasapon/educatives/explicacio.html
 Altres webs relacionades amb el tema:
http://autismoinfantil.org/
http://www.autisme.com/
http://www.fecaa.cat/

Què és l'autisme i com hi podem conviure?

Avui buscant informació sobre l'autisme he trobat una experiència recollida al programa els Matins de tv3 que es titula “Què és l'autisme i com hi podem conviure?”

En aquest vídeo se'ns explica en què consisteix exactament el trastorn crònic del neurodesenvolupament i com aprendre a conviure-hi. 

La mare d'una noia autista resident a la Garriga ens detalla totes les fases que han viscut amb la seva filla des del moment que van detectar-li fins a l'actualitat. 

També Jaume Kulisevsky, neuròleg i director de recerca de l'Hospital de Sant Pau ens explica detalladament els interrogants que moltes famílies volen saber sobre l’autisme. 

A continuació adjunto el vídeo:

http://www.ccma.cat/tv3/alacarta/programa/Que-es-lautisme-i-com-hi-podem-conviure/video/4556791/


dimecres, 6 d’abril de 2016

Emocionario

Avui us presento l'Emocionario 



Un llibre molt especial on es descriuen de la manera més senzilla, quaranta-dos estats emocionals per aprendre a identificar-los i, així, poder dir el que realment sentim.

L'objectiu que es planteja és oferir material adequat perquè els nens/es i adults aprenguin a identificar les seves emocions, a expressar-les i a gestionar-les de forma saludable.

I així ha estat, he tingut la sort de poder veure com es treballa amb aquest material i la veritat és que m'ha encantat. 

Us deixo aquí els links pertinents per a poder descarregar el material complementari i algunes imatges.


http://www.palabrasaladas.com/di_lo_que_sientes/explorar_imagenes_emocionario.html


Pla d'intervenció

A continuació presento un plantejament de les fases del meu pla d’intervenció:

  *No detallo el centre on faig les pràctiques per motius de privacitat, en el seu lloc apareix una X

FASE 1: Planificació: Reunió amb la tutora i Coneixement dels casos.
Hores:15
Objectius:
-Conèixer el context d’intervenció de les pràctiques.
-Familiaritzar-se amb l’equip X així com les seves funcions dins del centre.
-Desenvolupar el pla de treball i organitzar les meves pràctiques al centre.
-Delimitar la meva intervenció
-Cerca de bibliografia sobre la intervenció amb TEA i música.
-Crear contextos de col·laboració òptims amb la tutora i l’equip.
Destinataris:
-Tutora i equip psicopedagògic.
-Alumnat diagnosticat amb TEA
ACTIVITATS I CONTINGUTS
-Entrevista amb la tutora i alguns membres de l’equip X per tal de conèixer els casos.
-Observació dels alumnes en les atencions individualitzades.
-Acompanyament en el treball de la tutora per tal d’observar les seves funcions.
-Obtenir informació sobre les pautes i estratègies emprades al centre amb els nens que realitzaré la proposta.
-Delimitar el projecte i marcar un pla de treball per seguir la intervenció en les pràctiques.
-Reflexió conjunta sobre la situació a millorar/innovar i concreció d’aquesta.
-Qüestionari musical (famílies) que em permetrà saber la connexió que ha tingut la família i l’infant amb el món musical.(sons que li agraden o desagraden, cançons o música que escolta, si li arada el silenci, familiars músics...)
INSTRUMENTS i/o TÈCNIQUES (recollida d’informació)
-Observacions a les sessions individuals.
-Observacions a les reunions amb els pares.
-Registre al diari de pràctiques i registre al bloc.
-Entrevistes amb la tutora per establir l’horari i la programació de les activitats al llarg de les pràctiques.
INDICADORS D’AVALUACIÓ
-Coneixença del centre.
-Quantitat d’informació recollida.(qüestionaris)
-Valoració de la tutora de pràctiques de la proposta que desenvoluparé.
-Adequació de les hores establertes al projecte.

FASE 2: Desenvolupament del projecte
Hores:40
Objectius:
-Participar en l’orientació i participació de l’alumnat amb TEA.
-Portar a terme les propostes musicals en la intervenció.
-Observar l’evolució de l’alumnat amb TEA i les possibles necessitats que es plantegin a partir de la intervenció de les meves pràctiques musicals.
-Participar en les funcions i tasques del centre, així com les reunions (claustres) de coordinació.
-Preparar i emprar el material musical.
Destinataris:
-Alumnat
-Tutora i equip psicopedagògic.
-Alumnat diagnosticat amb TEA
-Famílies
ACTIVITATS I CONTINGUTS
-Fer una o dos propostes d’intervenció (segons cada cas) adequat a l’edat.
-Desenvolupar la proposta d’intervenció musical.
-Realitzar el seguiment de la proposta en diverses sessions individuals)
-Seguir preparant el material musical de cada intervenció.
INSTRUMENTS i/o TÈCNIQUES (recollida d’informació)
-Registre de l’evolució de l’alumnat. (fotos)
Observacions a les sessions individuals.
-Observacions a les reunions amb els pares.
-Registre al diari de pràctiques i registre al bloc.
-Material original musical.
INDICADORS D’AVALUACIÓ
-Registre de l’evolució i el seguiment de l’alumnat amb el qual hauré treballat.
-Registre de les intervencions realitzades a les sessions individuals amb l’especialista.
-Adequació de la meva intervenció a les hores de treball.

FASE 3: Avaluació

Hores:15
Objectius:
-Avaluar inicialment els alumnes amb TEA.
-Avaluar la intervenció proposada i la seva evolució de manera continuada.
-Fer una avaluació final de la proposta.
-Reflexionar sobre la proposta per tal d’implementar els canvis.
-Corregir les actuacions del projecte.(per escrit)
-Elaboració final del material musical.
Destinataris:
-Alumnat
-Tutora i equip psicopedagògic.
-Alumnat diagnosticat amb TEA
ACTIVITATS I CONTINGUTS
-Avaluar l’alumnat.
-Fer una avaluació final del projecte proposat a les pràctiques.
-Prendre decisions per fer el seguiment i propostes de millora per a la continuïtat del projecte.
INSTRUMENTS i/o TÈCNIQUES (recollida d’informació)
-Registre de l’evolució de l’alumnat. (fotos)
-Observacions a les sessions individuals.
-Observacions a les reunions amb els pares.
-Registre al diari de pràctiques i registre al bloc.
-Material original musical.
INDICADORS D’AVALUACIÓ
-Registres de l’evolució de l’alumnat, detallant cada fase de procés.
-Qüestionaris sobre la implementació de les intervencions proposades, com l’eficàcia, el seguiment, desenvolupament i millores.
-Autoavaluació de la intervenció proposada al centre de pràctiques.
-Valoració per part del especialistes del centre X.
-Adequació de la meva intervenció a les hores de treball.

dimarts, 29 de març de 2016

Intervenció

Raons de la seva tria, interès i prospectiva i Subjectes del projecte, nivell de la pràctica educativa i
dimensions d’anàlisi.

Per a desenvolupar la intervenció proposada, sempre partirem de l’anàlisi del context que hem pogut treballar al Pràcticum I i durant els primers dies del Pràcticum II. Així doncs, el disseny serà més concret i adequat a les necessitats dels infants. Cal destacar que en tot moment els membres de l’equip (X) (logopeda, psicopedagoga i psicòlegs) es coordinaran de manera cooperativa en les diferents tasques per a poder desenvolupar un bon disseny d’actuació. 

Planificar les actuacions que s'han de desenvolupar,  actuar sobre la realitat a partir del disseny inicial, observar els efectes que s'han produït  analitzar i treure conclusions per a tornar a planificar noves actuacions (reorientació del procés) és el sistema de treball investigació-acció que seguiré. Per tant, puc dir que el disseny del projecte serà dinàmic, canviant i obert, centrat en els casos concrets en els quals es realitzarà la intervenció i flexible per les diferents necessitats que sorgeixin durant la seva implementació.

  • Els subjectes als quals està destinada la meva intervenció són aquells qui assisteixen a les reeducacions i que estan diagnosticats amb TEA. Els alumnes els situem a l’etapa de l’educació primària i tenen grans dificultats de comunicació i de relacions socials, així com la imaginació i conducta.
  •  Els objectius què proposo mitjançant activitats musicals (cançó, conte, joc, ritme i moviment) els infants puguin afavorir i potenciar les seves habilitats socials, seguir millorant en l'adquisició de les competències bàsiques. I com a eix transversal donar èmfasi a l’expressió i comprensió oral.

Cal esmentar que molts estudis creuen que la música és realment una eina terapèutica important en el treball amb persones TEA. L’any 2006, es varen realitzar diverses revisions dels estudis realitzats sobre l'efecte de la musicoteràpia en el TEA. D’aquests informes se’n conclou que totes les investigacions mostren una inclinació positiva cap a la musicoteràpia en el tractament del TEA, ja sigui millorant les habilitats socials, comunicatives, etc. (Gold, Wigram, Elefant, 2008).

La música facilita les relacions interpersonals, partint de l’escolta. Per això, des d’un principi no implica una actuació directa amb contacte físic i ocular ( tot i que ja conec als nens pel pràcticum I). Per tant, buscar la connexió a través del so/instrument musical com a element intermediari, em servirà de pont de connexió. Generant una situació/joc on en aquest cas “jo” i el “nen/a” prenem part des d’un mateix nivell empatitzant amb l’un amb l’altre.

Penso que és fonamental l’ús de la música per a donar sentit als seus moviments, fins al punt de poder adquirir un sentit musical. A més a més, cal entrar en la seva manera de viure el món, tocar instruments o treballar amb moviment per a poder prendre consciencia dels moviments permetent que aquest es mogui amb una intencionalitat.


  • El resultat final que em proposo és la creació d’un material musical, accessible a tothom (pares, mestres o qualsevol agent educatiu) i fàcil de fer servir

El fet de presentar aquest pla d’intervenció, perquè com a mestre de música he pogut veure com aquest llenguatge pot obrir nous horitzons a molts alumnes que veritablement ho necessiten. La música m’ha ajudat a treballar l’autonomia dels alumnes i més amb nens amb dificultats ja que és un llenguatge universal. És un recurs que sovint l’oblidem i que ens permet adaptar-nos als infants i apropar-nos a ells d’una altre manera. Considero que ajudarà als docents a l'hora de tractar i formar a aquests alumnes.