Animeu-vos a COMPARTIR!

dimarts, 29 de març de 2016

Intervenció

Raons de la seva tria, interès i prospectiva i Subjectes del projecte, nivell de la pràctica educativa i
dimensions d’anàlisi.

Per a desenvolupar la intervenció proposada, sempre partirem de l’anàlisi del context que hem pogut treballar al Pràcticum I i durant els primers dies del Pràcticum II. Així doncs, el disseny serà més concret i adequat a les necessitats dels infants. Cal destacar que en tot moment els membres de l’equip (X) (logopeda, psicopedagoga i psicòlegs) es coordinaran de manera cooperativa en les diferents tasques per a poder desenvolupar un bon disseny d’actuació. 

Planificar les actuacions que s'han de desenvolupar,  actuar sobre la realitat a partir del disseny inicial, observar els efectes que s'han produït  analitzar i treure conclusions per a tornar a planificar noves actuacions (reorientació del procés) és el sistema de treball investigació-acció que seguiré. Per tant, puc dir que el disseny del projecte serà dinàmic, canviant i obert, centrat en els casos concrets en els quals es realitzarà la intervenció i flexible per les diferents necessitats que sorgeixin durant la seva implementació.

  • Els subjectes als quals està destinada la meva intervenció són aquells qui assisteixen a les reeducacions i que estan diagnosticats amb TEA. Els alumnes els situem a l’etapa de l’educació primària i tenen grans dificultats de comunicació i de relacions socials, així com la imaginació i conducta.
  •  Els objectius què proposo mitjançant activitats musicals (cançó, conte, joc, ritme i moviment) els infants puguin afavorir i potenciar les seves habilitats socials, seguir millorant en l'adquisició de les competències bàsiques. I com a eix transversal donar èmfasi a l’expressió i comprensió oral.

Cal esmentar que molts estudis creuen que la música és realment una eina terapèutica important en el treball amb persones TEA. L’any 2006, es varen realitzar diverses revisions dels estudis realitzats sobre l'efecte de la musicoteràpia en el TEA. D’aquests informes se’n conclou que totes les investigacions mostren una inclinació positiva cap a la musicoteràpia en el tractament del TEA, ja sigui millorant les habilitats socials, comunicatives, etc. (Gold, Wigram, Elefant, 2008).

La música facilita les relacions interpersonals, partint de l’escolta. Per això, des d’un principi no implica una actuació directa amb contacte físic i ocular ( tot i que ja conec als nens pel pràcticum I). Per tant, buscar la connexió a través del so/instrument musical com a element intermediari, em servirà de pont de connexió. Generant una situació/joc on en aquest cas “jo” i el “nen/a” prenem part des d’un mateix nivell empatitzant amb l’un amb l’altre.

Penso que és fonamental l’ús de la música per a donar sentit als seus moviments, fins al punt de poder adquirir un sentit musical. A més a més, cal entrar en la seva manera de viure el món, tocar instruments o treballar amb moviment per a poder prendre consciencia dels moviments permetent que aquest es mogui amb una intencionalitat.


  • El resultat final que em proposo és la creació d’un material musical, accessible a tothom (pares, mestres o qualsevol agent educatiu) i fàcil de fer servir

El fet de presentar aquest pla d’intervenció, perquè com a mestre de música he pogut veure com aquest llenguatge pot obrir nous horitzons a molts alumnes que veritablement ho necessiten. La música m’ha ajudat a treballar l’autonomia dels alumnes i més amb nens amb dificultats ja que és un llenguatge universal. És un recurs que sovint l’oblidem i que ens permet adaptar-nos als infants i apropar-nos a ells d’una altre manera. Considero que ajudarà als docents a l'hora de tractar i formar a aquests alumnes.











Fonamentació teòrica

Per al desenvolupament de la proposta que plantejaré a les pròximes entrades del bloc.

Cal dir que parteixo des de l’enfocament Constructivista i del marc Sistèmic de l’Ensenyament- Aprenentatge. 

  • El marc constructivista de les activitats Ensenyament-Aprenentatge en les quals és l'alumne/a qui construeix, modifica, enriqueix i diversifica els seus esquemes. L'assessorament consisteix essencialment a crear condicions adequades perquè: es produeixi aquesta dinàmica interna i per orientar-la en una determinada direcció, la direcció que indiquen les intencions educatives. És necessari tenir en compte una sèrie de requisits per aconseguir un aprenentatge significatiu (teoria d'Ausubel), es tracta de presentar uns continguts capaços de proporcionar la construcció del coneixement de l'alumne.

  •  La perspectiva sistèmica, en la qual es considera que l’individu no és únicament un ésser diferenciat, sinó, i sobretot, un ésser social, que creix i es construeix per mitjà de les interaccions i vincles que estableix amb el seu entorn i amb els altres ésser que l’habiten. La intervenció psicopedagògica ha d’intentar actuar de manera compensadora, integrada i global sobre els contextos que incideixen en la persona (família, escolat, altres entorns), implicant diferents institucions educatives com a agents directes en la seva presa de decisions i en les actuacions.


  •  I comunitària.  Aquesta intervenció ha de ser global (analitzant les demandes i els problemes als quals s’ha de donar resposta); pluridisciplinària (la majoria de les situacions socials i educatives són tan riques i complexes que calen de l’aportació de cada professional que forma part de la xarxa); compartit (la creació d’un treball en xarxa requereix preveure les bases del funcionament dels grups cooperatius en els quals la funció específica i individual de cada professional ha de ser compartits).


INTERVENCIÓ PSICOPEDAGOG ICA AMB ALUMNES AMB TEA I LA MÚSICA


-Elaboració de materials-

A continuació us presento la meva proposta de treball el pla d’intervenció del Pràcticum II. 

La proposta es centra en la intervenció psicopedagògica amb els infants amb Trastorn de l’Espectre Autista (TEA). I es realitzarà al Gabinet Psicopedagògic (X) amb els alumnes que en formen part.


El treball es proposa l’ús d’activitats musicals per tal d’afavorir la inclusió de l’alumnat amb TEA a l’escola i en altres contextos socials. El que pretenc és dissenyar una intervenció que englobi diverses metodologies potenciant l’autonomia dels alumnes, l'autoestima i els seus processos d’ensenyament-aprenentatge dins d’un entorn integrador i inclusiu.



Comença el pràcticum II.

Comença el pràcticum II.

Aquesta és la segona fase del pràcticum iniciat amb anterioritat al gabinet psicopedagògic. Un cop hem tingut el contacte (pràcticum I) amb el centre, i hem contemplat les possibilitats reals d’actuació es procedirà a l'elaboració detallada de les activitats que es duran a terme. 



Consisteix en detallar les diferents accions que es pensen desenvolupar. Planificant i temporalitzant-les amb exactitud. Sempre coordinant amb la tutora de les pràctiques i els especialistes allò que hem pensat i/o podem fer.

A continuació adjunto els OBJECTIUS que ens plantegen:
  •          Desenvolupar una proposta inicial, un cop explorades les possibilitats reals d’actuació, dels objectius i tasques a desenvolupar durant el Pràcticum.
  •          Establir una primera temporització de les activitats a desenvolupar durant el Pràcticum.
  •         Facilitar la definició, estructuració i planificació del treball que es realitzarà durant el Pràcticum.